Notes d’un vegetarià en pràctiques

imgres

A partir d’avui inicio una sèrie d’entrades sobre el meu camí cap al vegetarianisme. No pretenc convènçer ningú, ni criminalitzar res, simplement, i després de molts anys, he decidit que era un bon moment per fer el pas.

Els motius, lluny de ser de caire ètic, responen a una coherència que m’ha mancat fins avui. Sempre he buscat una bona condició física, ja sigui a través de l’escalada o en aquests últims anys a través del córrer. Però mai ho he aplicat en els altres aspectes de la meva vida, i això, com a mínim, és incoherent. Estic segur que porto una dieta equilibrada, variada i rica, i amb això hi ténen molt a veure els marrecs de casa. No tinc mals hàbits, tot i haver-los tingut, i no puc dir que sigui desmesurat amb res (malgrat a vegades excedir-me amb els plats de pasta). I amb tot, sento la necessitat de canviar. Podria seguir com fins ara i segurament tampoc passaria res: mantindria el meu cafè de bon matí, la meva llesca amb nutella o crema de sèsam per esmorzar, el meu plat de pasta i el meu filet per dinar, un altre cop la meva llesca per berenar, i la meva pizza o pita o torradeta amb amanida per sopar. Quin mal hi ha? I repeteixo, sento que ha arribat el moment de canviar.

Potser per la monotonia, per probar coses noves i descobrir nous gustos, o simplement per desprendre’m dels hàbits que arrossego i que em semblen (semblaven) tant difícils de canviar. M’agrada la carn. I els iogurts. I les truites. I devoraria pa a tota hora. Així que els que penseu que no és una bona decisió, no us cregueu que sigui fàcil ni un camí planer. No sé si ha estat el canvi de dieta o l’acumulació de kms però els tres o quatre primers dies m’he trobat fatal. Com una grip latent que va sortint mica en mica fins que t’hi fots de morros i llavors ja no serveixes per res. He tingut mal de cap, malestar, insomni, dolor de cames,… I amb tot estic convençut que és cap a on vull anar.

Amb nomès 6 dies ja porto alguns descobriments i mica en mica em vaig introduïnt en l’apassionant món de la proteïna, els greixos omega3 i omega6, la vitamina B12, el ferro, i demès integrants de la meva descoberta personal. De moment he el.liminat el cafè, el sucre, els derivats làctics, els ous i la carn. Tot de cop. D’aquí l’estar cruixit i amb força mal de cap (sobretot per la manca de cafè). I espero no dependre gaire de complements en forma de pastilles o granulat  per suplir la manca de res.

En breu aniré penjant algunes receptes. I el que cregui que això pot afectar el meu rendiment esportiu, confio poder-los demostrar que s’equivoquen i que, contrariament, aquest nou camí em farà ser més conscient del què menjo i del què m’aporta en cada moment.